Castell d'Orís

El Castell d'Orís és de tots els pics de l'entorn el més original i d'inconfusible forma. La panoràmica que es veu des del castell justifica el petit esforç de l'ascensió.

A desgrat de trobar-se tan trossejades i malmeses, les runes del castell d'Orís, situades estratègicament a frec de cinglera del seu retallat penyal, permeten encara de lleigir velles estructures i són un ampli camp per a la imaginació.

En les seves despulles hi ressalten almenys quatre èpoques ben diferenciades de construcció. A l'angle de ponent-migdia s'hi veuen restes de parets i la planta de la capella de Sant Pere, d'època romànica, probablement del s. XII; vers llevant, emparat per un mur de gòtic tardà, hi ha una gran cambra, mig soterrada, de volta apuntada de tipus gòtic primitiu; i el mur més alt i ben conservat, de la banda de tramuntana, mostra diverses èpoques de construcció que s'estenen del segle XV al XVII. Castell d'Orís

El conjunt de les runes mostra una grandiositat que corprèn encara enmig de la postració present; d'altra banda, el pla del castell és una mirada superba de tota la comarca.

Primitivament el castell estaria sota el domini immediat de la casa comtal de Barcelona que el tenien encomanat a vicaris o veguers, entre els que es coneix Gomfred d'Orís, el 995.

Des del 1014 es perfila la familia d'Elderic d'Orís; el seu fill, Amat Elderic, serà un magnat de la casa comtal de Barcelona i el primer senescal conegut de Catalunya, des del 1051 fins a la seva mort. Pere Amat, fill d'Amat Elderic, perdrà el castell d'Orís, que els comtes de Barcelona enfeudaran a Guillem Ramon de Montcada, el primer senescal d'aquesta gran família.

A mig segle XII surten algun temps els Queralt, senyors de Gurb, com a amos d'Orís, però a finals del mateix segle el seu domini ja havia retornat als Montcada.

Els Montcada seran senyors majors d'Orís fins al segle XVI almenys, però la guarda i domini del castell anava a càrrec de la família cognomenada d'Orís, que vivia al castell durant el segle XII i següents. Aquesta família, entroncada amb l'actual marquès de Sentmenat, senyor del castell, és coneguda des del 1132 amb Bernat d'Orís. Els seus primers membres es cognomenen d'Orís o de Manlleu, indiferentment, durant els segles XII i part del XIII, per tenir també dominis feudals i residència al terme de Manlleu. Sembla que descendien de Pere Amat, que posseïa el terme de Manlleu. Castell d'Orís

La història i vicissituds del castell, dels seus senyors i de la capella de Sant Pere no es poden pas sintetitzar en poques ratlles. Intervingueren en tots els afers i lluites feudals del país, en especial en les bandositats del x. XV; totes les guerres, des de la remença finida el 1472 fins a la dels set anys del segle passat, han tingut repercussions en la vella fortalesa orisenca i han estat causa d'enderrocaments.

 

Vegeu-ne la situació al mapa
Darrera actualització: 27.01.2017 | 11:40